La importància de la planificació successòria
En moltes ocasions, la pèrdua d’un ésser estimat o un amic ens fa pensar sobre la nostra pròpia mort; no obstant, és habitual que ens costi pensar sobre la nostra futura herència. Potser aquest fet es deu a una qüestió emocional —no ens agrada pensar en la nostra pròpia mort— o una qüestió cultural —en una cultura hedonista com la nostra, la mort és quelcom “lleig” que volem “obviar”. La meva experiència com a advocada especialitzada en dret successori em permet afirmar que, malgrat que no ens resulti fàcil fer-ho, planificar la nostra futura herència pot estalviar mals de cap i costos als futurs successors.
Tot i que no tots els patrimonis són susceptibles de ser objecte d’una planificació successòria, és cert que l’augment de la pressió fiscal en aquest àmbit justifica que, en determinats casos de patrimonis que no arriben a ser considerats grans patrimonis, esdevingui necessari planificar la herència. I en el cas dels grans patrimonis, la planificació successòria esdevé imprescindible i necessària perquè la voluntat del causant pugui complir-se i la seva herència faci trànsit de la forma fiscalment més òptima cap a la següent generació.
Aspectes Personals a Considerar
A l’hora de planificar una herència cal tenir present diferents aspectes personals del futur causant —com ara si té descendència o el seu estat civil— entre els quals destaca el veïnatge civil. La seva importància radica en que aquest determina la llei aplicable a la successió —tant testada com intestada—. No oblidem que a l’Estat Espanyol coexisteixen diferents ordenaments civils i les seves respectives previsions a l’àmbit successori difereixen molt les unes de les altres.
El Dret de Successions a Catalunya
El Dret de Successions de l’ordenament jurídic català —aplicable a aquelles persones que, en el moment de la seva defunció, ostentin el veïnatge civil català— es regula al Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (CCCat). La normativa successòria catalana ofereix diferents eines jurídiques per a l’establiment de la successió testada, essent la més coneguda el testament.
L’article 421-2 CCCat estableix que, a través del testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus, pot establir llegats i altres disposicions per després de la seva mort. Només a títol enunciatiu, el CCCat preveu diferents tipologies de testaments: els testaments notarials, els testaments oberts, els testaments tancats i els testaments hològrafs.
Pactes Successoris
Malgrat que el testament és la més coneguda, no és l’única eina jurídica que l’ordenament civil català contempla per ordenar la successió testada. En els articles 431-1 a 431-30 CCCat es regulen els anomenats pactes successoris. Es tracta també d’un document notarial en el que dos o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular, segons determina l’article 431-1 CCCat.
En què es diferencia el testament del pacte successori? El testament és revocable, unilateral, ha de contenir la institució d’hereu per a la seva eficàcia i el testador conserva el poder de disposició sobre els seus béns; per contra, el pacte successori és irrevocable, pluripersonal, pot contenir o no la institució d’hereu i limita la disposició dels béns de l’heretant.
L’ordenament jurídic català recull diferents tipologies de pactes successoris: el pacte successori d’atribució particular i els heretaments; alhora, aquests últims poden ser simples o cumulatius. Sense perjudici de que, en un article posterior, abordarem amb més profunditat les tipologies de pactes successoris, m’agradaria destacar-ne ara un d’ells, l’heretament cumulatiu. Aquest destaca perquè permet, en termes molts planers, entregar la herència en vida, amb un estalvi fiscal important.
A CIMA CONSULTING som especialistes en planificacions successòries i posem a disposició dels nostres clients el nostre coneixement i experiència, i els acompanyem en tot el procés assessorant-los tant a nivell fiscal com jurídic.
Autor: