Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

Informe CIMA sobre clàusules sòl i no-consumidors

01-04-2019

1. Antecedents.

Les sentències del Tribunal Suprem de 9 de Maig de 2013 i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de Desembre de 2016, expliciten en quins casos es pot reclamar la nul·litat de les clàusules sòl existents en els contractes de préstec amb garantia hipotecària, i amb quina data s'han de restituir els interessos.

Les esmentades sentències es referien a casos d'hipoteques contractades per particulars, actuant en la seva condició de consumidors. Per tant, no es resolien directament els casos en què empreses, pimes i / o particulars actuant en la seva condició d'empresaris han contractat préstecs amb aquestes clàusules.

Les clàusules sòl en aquests casos també poden arribar a ser declarades nul·les. En aquest sentit, les empreses, PIMES i autònoms que vulguin sol·licitar la nul·litat d'aquestes clàusules i la devolució de l'import d'interessos pagats en excés, hauran de demostrar l'existència d'algun dels següents aspectes, els quals han estat considerats abusius pels tribunals:

1.1. Manca d'informació:

Si en la informació rebuda abans de signar la hipoteca no s'esmentava la clàusula sòl ni un tipus d'interès mínim fix, aquestes clàusules són nul·les. Aquest aspecte és d'especial importància en hipoteques subrogades, ja que és habitual que el client no disposi d'una còpia de la hipoteca inicial, o de les seves condicions.

La doctrina del Tribunal Suprem considera que en les hipoteques a les que els bancs no hagin informat degudament als seus clients que en realitat no contractaven un préstec a interès variable, sinó un a interès fix (la clàusula sòl) i, si escau, variable a l'alça, l'esmentada clàusula sòl s'ha de considerar nul·la.

És l'entitat financera, de la mateixa manera que ocorre en els casos amb consumidors, qui haurà de provar que efectivament es va lliurar la informació i documentació necessària al client, part prestatària, segons la regla de la facilitat i disponibilitat de la prova.

Una recent Sentència de l'Audiència Provincial de Càceres de 17 de febrer de 2017, entre d'altres, ha determinat que concorrien en el cas allà enjudiciat tots els requisits per afirmar que la clàusula sòl d'un contracte de préstec signat per un no consumidor havia de considerar una condició general de contractació, regulada en la Llei de condicions generals de contractació. És a dir, que en els casos com el citat, es tracta d'una clàusula o condició predisposada per l'entitat bancària, redactada unilateralment per la mateixa abans de la fase de celebració del contracte, amb total absència de negociació individual, i que va ser per això imposada per l'entitat bancària.

Això suposa l'exclusió del principi d'autonomia de la voluntat en la determinació del contingut del contracte i per tant, la incorporació de la clàusula sòl no obeeix al previ consens de les parts sinó a la voluntat de la part predisposant (l'entitat bancària).

La Sala Primera del Tribunal Suprem es va pronunciar sobre aquest assumpte de manera indirecta mitjançant l'Acte de 30 de setembre de 2014, argumentant que només si la clàusula sòl s'incorpora amb claredat i és comprensible per al prestatari, s'ha de considerar vàlida.

1.2. Falta de reciprocitat:

La clàusula sòl ha de considerar-se nul·la així mateix quan no hi hagi igualtat d'obligacions i drets entre el banc i l'empresa o autònom que contracta el préstec; això pot passar en aquells casos en què figuri una clàusula sòl però no una clàusula sostre que protegeixi el prestatari de les pujades del tipus d'interès de referència. En aquests casos, la clàusula sòl ha de ser considerada abusiva i per tant nul·la.

1.3. Falta de proporcionalitat:

Finalment, i encara que existís l'esmentada clàusula sostre, si hi ha una notable desproporció entre el terra i el sostre de la hipoteca, la clàusula també serà considerada abusiva i per tant nul·la. El mateix supòsit s'ha de determinar quan el sostre de la hipoteca és tan alt que, encara que pugui semblar que inicialment hi ha equilibri entre les dues clàusules, en realitat és impossible arribar al tipus d'interès marcat com a sostre.

Com a exemple de l'anterior, la Sentència de l'Audiència Provincial d'Huelva, de 21 de març de 2014, directament va equiparar a una societat mercantil amb un consumidor, fent referència a l'abús de posició dominant del banc, declarant abusiva la clàusula sòl. En el mateix sentit, si bé amb arguments jurídics diferents, es pronuncien les Sentències de l'Audiència Provincial de Còrdova de 18 de juny de 2013 i de 17 de juliol de 2014, o la de l'Audiència Provincial de les Palmes de Gran Canària, de 26 novembre 2014.

2. La doctrina del Tribunal Suprem.

El 3 de juny passat de 2016, el ple de la sala civil del Tribunal Suprem va dictar sentència en la qual es va pronunciar sobre la possible nul·litat de les clàusules sòl en contractes bancaris subscrits amb autònoms i PIMES. En aquesta sentència, a través d'una interpretació formalista del dret, el tribunal

Autor:

Notícies relacionades

Explica'ns el teu projecte

Contacta'ns sense compromís

Adreça

C/ Aragó 210, 2n 1a 08011 Barcelona

Telèfon

INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES. Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i remetre-li informació comercial dels nostres productes i serveis, fins i tot per correu electrònic. Legitimació: Consentiment de l'interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a info@cimaconsulting.eu. Puede ampliar la información en el enlace de Política de privacitat.