La importància de la planificació successòria

Moltes vegades, la pèrdua d’un ésser estimat o un amic ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia mort; no obstant, és habitual que ens costi pensar en la nostra futura herència. Potser aquest fet és degut a una qüestió emocional —no ens agrada pensar en la nostra pròpia mort— oa una qüestió cultural —en una cultura hedonista com la nostra, la mort és una cosa “lletja” que volem “ignorar”. La meva experiència com a advocada especialitzada en dret successori em permet afirmar que, encara que no ens resulti fàcil fer-ho, planificar la nostra futura herència pot estalviar problemes i costos als futurs hereus.

Tot i que no tots els patrimonis són susceptibles de ser objecte d’una planificació successòria, és cert que l’augment de la pressió fiscal en aquest àmbit justifica que, en determinats casos de patrimonis que no es consideren grans patrimonis, cal planificar l’herència. I en el cas dels grans patrimonis, la planificació successòria esdevé imprescindible i necessària perquè la voluntat del causant es pugui complir i la seva herència transiti de la manera fiscalment més òptima cap a la generació següent.

Aspectes Personals a Considerar

A l’hora de planificar una herència, és important tenir en compte diferents aspectes personals del futur causant –com si té descendència o el seu estat civil– entre els quals destaca el veïnatge civil. La seva importància rau que aquest determina la llei aplicable a la successió —tant testada com intestada—. No oblidem que a l’Estat Espanyol coexisteixen diferents ordenaments civils i les seves previsions respectives en l’àmbit successori difereixen molt les unes de les altres.

El Dret de Successions a Catalunya

El Dret de Successions de l’ordenament jurídic català –aplicable a aquelles persones que, en el moment de la seva mort, ostenten el veïnatge civil català– es regula al Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (CCCat). La normativa successòria catalana ofereix diferents eines jurídiques per a l’establiment de la successió testada, i la més coneguda és el testament.

L’article 421-2 CCCat estableix que, a través del testament, el causant n’ordena la successió mitjançant la institució d’un o més hereus, pot establir llegats i altres disposicions per després de morir. Només a manera enunciativa, el CCCat preveu diferents tipus de testaments: els testaments notarials, els testaments oberts, els testaments tancats i els testaments ològrafs.

Pactes Successoris

Tot i que el testament és l’eina més coneguda, no és l’única que preveu l’ordenament civil català per ordenar la successió testada. Als articles 431-1 a 431-30 CCCat es regulen els anomenats pactes successoris. Es tracta també d’un document notarial on dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular, segons determina l’article 431-1 CCCat.

En què es diferencia el testament del pacte successori? El testament és revocable, unilateral, ha de contenir la institució d’hereu per eficàcia i el testador conserva el poder de disposició sobre els seus béns; per contra, el pacte successori és irrevocable, pluripersonal, pot contenir o no la institució d’hereu i limita la disposició dels béns de l’heretant.

L’ordenament jurídic català recull diferents tipus de pactes successoris: el pacte successori d’atribució particular i els heretaments; a més, aquests darrers poden ser simples o acumulatius. Sense perjudici que, en un article posterior, abordarem amb més profunditat els tipus de pactes successoris, m’agradaria destacar-ne ara un, l’heretament acumulatiu. Aquest destaca perquè permet, en termes molt simples, lliurar l’herència a la vida, amb un estalvi fiscal important.

Conclusions

A CIMA CONSULTING som especialistes en planificacions successòries i posem a disposició dels nostres clients el nostre coneixement i experiència, acompanyant-los en tot el procés i assessorant-los tant a nivell fiscal com jurídic.