Consells per estalviar a la declaració de la Renda de 2019

La recta final de l’any és el moment idoni per planificar la Declaració de la Renda (IRPF) i estalviar fins a 4.300 euros (vegeu annex), si bé els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) adverteixen que els avantatges fiscals beneficien, sobretot, els contribuents amb més ingressos i patrimonis. Així, mentre que les persones amb rendiments anuals inferiors als 21.000 euros podran abaratir la factura en uns 1.600 euros, aquest estalvi escalaria fins als gairebé 60.000 euros per als que perceben ingressos superiors als 600.000 euros a l’any.

Els tècnics atribueixen a la falta d?un Govern estable l?absència de novetats fiscals, i en concret al?IRPF. Així que l’única mesura que afecta un nombre més gran de persones és la pujada -des dels 12.643 euros fins als 14.000 euros- del llindar de les rendes del treball per sota del qual no estan obligats a declarar. Aquest límit a les comunitats de règim comú s’eleva als 22.000 euros si només hi ha un pagador (també si havent-hi més pagadors no han satisfet en total més de 1.500 euros).

En aquest context, els tècnics recorden el seu ja referent Decàleg de Consells Fiscals, que caldria posar en pràctica abans que s’acabi el 2019 . Hem inclòs només les mesures que afecten el territori comú i no els territoris forals.

En els darrers mesos de l’any convé fer aportacions als plans de pensions o als plans de previsió assegurats, encara que la quantitat límit es va reduir des dels 10.000 fins als 8.000 euros, sempre que no superi el 30% dels rendiments del treball i les activitats econòmiques, independentment de l’edat.

Així mateix, també redueixen la base imposable les aportacions a plans de pensions del cònjuge realitzades pel contribuent quan aquell percebi rendiments del treball o activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros. En aquest cas, el límit de l’aportació va passar després de la reforma de 2.000 a 2.500 euros.

En qualsevol cas, l’avantatge fiscal dels plans de pensions es reflecteix a la base general de l’impost, no a l’estalvi. I Gestha recorda que invertir 6.234 euros més de mitjana per assolir el límit d’aquestes aportacions garanteix un estalvi fiscal addicional d’uns 1.870 euros de mitjana, variant aquest estalvi addicional segons els ingressos i la comunitat autònoma de residència.

L’estadística de l’IRPF mostra que aquest avantatge és utilitzat, especialment, pels declarants que ingressen més de 60.000 euros, que suposen el 3,9% del total, l’estalvi dels quals suposa el 45% de l’aportació al Pla de Pensions, variant aquest percentatge segons la Comunitat Autònoma de residència. És més, a igualtat d’imports invertits en plans de pensions, l’avantatge fiscal per a les rendes més grans és gairebé el doble que per a les rendes mitjanes.

Sigui com sigui, Gestha adverteix del cost de rescatar el Pla de Pensions en forma de capital, ja que actualment no hi ha reduccions per aquest tipus de rescat, llevat de la part corresponent a les aportacions anteriors a 31 de desembre de 2006, per la qual cosa recomanen analitzar-ne la tributació. En cas de no tenir dret a reducció, la tributació sempre serà inferior rescatant el pla en forma de renda

Aquells que van comprar el seu habitatge habitual o van fer algun pagament per a la seva construcció abans de l’1 de gener de 2013 continuaran gaudint del seu dret a la desgravació, sempre que hagin tingut deduccions per aquest habitatge el 2012 o anys anteriors.

D’aquesta manera, aquests contribuents es poden deduir fins al 15% de les quantitats invertides, amb un límit d’inversió de 9.040 euros. Tenint en compte aquest sostre, pot resultar interessant fer un pagament addicional -de 4.753 euros de mitjana- per amortitzar la hipoteca abans que finalitzi l’any per reduir la factura fiscal en 713 euros.

Per als que venguessin casa seva aquest any, els guanys obtinguts tributaran a la propera declaració de la Renda, en funció de la seva quantia, entre el 19% i el 23%. Això no obstant, si es reinverteix totalment o parcialment l’import en un altre habitatge de caràcter habitual serà possible neutralitzar aquest pagament.

Estan exempts els guanys obtinguts per la venda de l’habitatge habitual pels contribuents més grans de 65 anys o per persones dependents severs o de grans dependents.

Igualment, els guanys obtinguts pels majors de 65 anys per la venda de qualsevol persona estan exempts de tributació, sempre que l’import total, fins a un límit màxim de 240.000 euros, es destini a constituir una renda vitalícia assegurada en un termini de sis mesos.

Precisament, aquests dos últims punts són els que afecta l’anomenada “destralada” fiscal immobiliària, segons recorda Gestha. I és que amb la reforma fiscal estatal es van suprimir els coeficients de correcció monetària a partir del 2015, que corregien la depreciació monetària actualitzant el valor d’adquisició.

Pel que fa als anomenats coeficients d’abatiment, que permeten disminuir part de les plusvàlues en les vendes de béns no relacionats amb activitats econòmiques i adquirits abans del 31 de desembre de 1994, s’apliquen només fins a un import de 400.000 euros ia la part proporcional del guany obtingut fins al 20 de gener de 2006. Per tant, els coeficients d’abatiment continuen sent aplicables a una bona part de les transmissions.

Aquestes mesures impliquen que quan la compra es va produir fa uns anys, sobretot posteriors al 1995, i com més gran sigui el guany patrimonial, més interessant serà procurar eximir-lo de tributació, sempre que es pugui enquadrar en algun dels supòsits assenyalats.

Ser inversor a la borsa no només pot portar guanys, sinó també minusvalideses. Per això, Gestha avisa que el final d’any és un bon moment per fer comptes i compensar les pèrdues generades per un fons d’inversió, accions o derivats financers amb els guanys patrimonials obtinguts. Aquí és important recordar que no es podran adquirir aquests mateixos valors o similars durant els dos mesos posteriors a la venda.

D’altra banda, la reforma fiscal ha eliminat els compartiments estancs per compensar rendiments de capital mobiliari amb guanys i pèrdues patrimonials, és a dir, a partir del 2015 es permet que el saldo negatiu de guanys i pèrdues patrimonials es compensin amb el saldo positiu dels rendiments del capital mobiliari i viceversa.

El percentatge de compensació estatal serà del 25%. De forma paral·lela, hi ha un règim opcional de tributació, bé el que derivi del càlcul del guany patrimonial o bé un gravamen especial del 3% del valor de transmissió de valors fins a 10.000 euros en cada exercici per al conjunt de valors transmesos.

Per tant, si hi hagués un rendiment de capital mobiliari positiu, seria recomanable estudiar la materialització de les pèrdues en venda d’accions i altres productes patrimonials. I si hi hagués guanys patrimonials convindria compensar-los amb el saldo negatiu de rendiments negatius de capital mobiliari.

Encara que molts contribuents no estan obligats de declarar, en tenir rendiments de treball inferiors a uns imports, també cal no sobrepassar certs límits d’altres rendes diferents del treball, com:

Els tècnics recorden que els rendiments obtinguts pels treballs realitzats per a empreses radicades a l’estranger estan exempts de tributació amb un límit màxim de 60.100 euros anuals.

Això sí, Gestha aclareix que es podrà aplicar aquesta exempció sempre que al territori on es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la de l’IRPF i no es tracti d’un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal. A més, aquesta exempció només està destinada a desplaçaments temporals, ja que si el contribuent és resident a un altre país ja no tributaria a Espanya.

Les quotes sindicals i les despeses de fins a 300 euros en defensa jurídica contra l’ocupador, així com les de col·legis professionals amb caràcter obligatori tenen dret a minoració o deducció.

De la mateixa manera, els tècnics animen els declarants que donen a ONG, fundacions o qualsevol entitat acollida a la llei estatal o forals d’incentius al mecenatge que sempre demanin un certificat amb les seves dades identificatives, data i import donat. Així, en l’àmbit estatal el contribuent es podrà desgravar un 75% dels primers 150 euros donats i un 30% de la resta de les seves aportacions, que augmenta al 35% si la quantitat donada a una mateixa ONG no ha disminuït cada un dels tres darrers anys. A més, estan exempts els guanys patrimonials generats si es donen béns.

També és possible deduir un 10% per donatius a altres fundacions i associacions declarades dutilitat pública no acollides a la Llei 49/2002.

Els tècnics remarquen que hi ha molt de marge per augmentar els donatius, una mitjana de 2.035 euros permet una deducció addicional de 678 euros, singularment “interessant” per als que guanyen més de 600.000 euros que podrien augmentar els seus donatius en 48.902 euros.

Per això, en aquesta recta final de l’any, Gestha recomana als contribuents que no s’oblidin de conservar el justificant dels imports donats a entitats solidàries.

A les comunitats de règim comú, Gestha recorda el criteri d’Hisenda de no considerar deduïble les quotes satisfetes a Fundacions de col·legis que suposin contraprestació en forma de drets presents o futurs que a canvi del pagament.

Així mateix, les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics poden reportar algun benefici addicional al contribuent, ja que suposen una deducció del 20%, limitada a una base màxima de 600 euros.

Al conjunt de l’Estat espanyol, un any més, els amics i familiars de tercer grau de l’emprenedor que vulgui constituir la seva pròpia empresa tenen una recompensa fiscal. La llei de l’IRPF va establir des del 29 de setembre del 2013 un incentiu a favor dels ‘business angels’ o persones interessades a aportar capital per a l’inici d’una activitat, de manera que es puguin crear noves societats incorporant al seu accionariat, dins dels tres anys des de la seva constitució, aquests inversors que han de mantenir la seva participació entre tres i dotze anys.

La deducció per a aquestes inversions és d’un 30% en la quota estatal de l’IRPF de la inversió realitzada en subscriure les accions o participacions de la societat, sent la base màxima de la deducció de 60.000 euros anuals, limitada a una participació, juntament amb el seu cònjuge i familiars fins al segon grau inclòs, mai superior al 40% del capital de l’entitat i els fons del qual no podran superar mai el 0,000 euros. del període de l?entitat en què l?inversor adquireixi les accions. Així mateix, es fixa l’exempció total de la plusvàlua en sortir de la societat, sempre que es reinverteixi en una altra entitat de nova o recent creació.

A hores d’ara, aquesta deducció és la segona més potent de l’IRPF, permetent deduir addicionalment 1.011,60 euros de mitjana a qui financi una empresa recent, encara que cal invertir 3.372 euros més, cosa que la converteix en la deducció més rendible de mitjana a l’IRPF, després dels plans de pensions.

Aquest estalvi fiscal establert per la Llei d’Emprenedors a nivell estatal per als Business Angels és complementari a l’estalvi fiscal establert per algunes comunitats com ara Andalusia, Aragó, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Madrid o Múrcia. També Navarra o Biscaia tenen mesures equivalents.