Partim de la base que les despeses corresponents a excessos de cotització (per exemple, per pluriactivitat o per accidents de treball) realitzat en els exercicis no prescrits van ser, al seu dia, despeses fiscalment deduïbles, tant si es tracta d’una societat, que haurà estat despesa en l’Impost sobre Societats, com si es tracta d’una persona física en el cas de la qual haurà estat una despesa de la Renda de les Persones Físiques.
En la mesura que inicialment s’ha produït una despesa, l’acord de la seva devolució per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social i el cobrament posterior, suposen un ingrés de l’activitat econòmica.
En el cas de les persones físiques que duen a terme una activitat econòmica, l’article 14.1 b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, remet a la normativa de l’impost sobre societats, concretament, als articles 12 de 12.12. 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
D’una banda, article 10.3 de la LIS estableix que:
«3. En el mètode d’estimació directa, la base imposable s’ha de calcular, corregint, mitjançant l’aplicació dels preceptes que estableix aquesta Llei, el resultat comptable determinat d’acord amb les normes que preveu el Codi de comerç, les altres lleis relatives a aquesta determinació i les disposicions que es dictin en el desplegament de les normes esmentades».
La lletra d) de l’article 38 del Codi de comerç disposa que “s’imputarà a l’exercici a què els comptes anuals es refereixen les despeses i els ingressos que afectin aquest, amb independència de la data del pagament o del cobrament”.
Per la seva banda, l’article 11.1 de la LIS estableix que “els ingressos i despeses derivats de les transaccions o fets econòmics s’imputaran al període impositiu en què es produeixi la seva meritació, d’acord amb la normativa comptable, amb independència de la data del pagament o del cobrament, respectant la deguda correlació entre els uns i els altres”.
Això significa que els ingressos es comptabilitzen d’acord amb el corrent real de béns i serveis, independentment del corrent financer (del pagament o cobrament).
La regla general de criteri de meritació que estableix la Llei de l’impost sobre societats, en què no es disposa de normes específiques sobre aquest assumpte, ens porta a aplicar el Pla general de comptabilitat, aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, que utilitza el compte 636 al registre de la devolució d’impostos:
636. Devolució d’impostos.
Import dels reintegraments d’impostos exigibles per l’empresa com a conseqüència de pagaments realitzats indegudament, exclosos aquells que hagin estat carregats en comptes del grup 2.
El seu moviment és el següent:
- S’abonarà quan siguin exigibles les devolucions, amb càrrec al compte 4709.
- Es carregarà pel saldo al tancament de lexercici, amb abonament al compte 129”.
En definitiva, les devolucions de les quotes de la Seguretat Social d’autònoms s’han de comptabilitzar l’any en què es meriten (criteri general d’imputació), amb independència del moment del seu cobrament , d’acord amb la normativa legal analitzada, segons les Consultes Vinculants núm. V0878-18 i V2653-18.
Daniel Ros Aguilera
Advocat. Assessor fiscal.