A partir del 30-3-2022, es modifica la definició del contracte fix discontinu , assumint algun dels supòsits de contractació que fins i tot es cobrien amb el desaparegut contracte d’obra o servei. S’estableixen, així, 3 supòsits que en justifiquen la celebració:
- Per fer treballs de naturalesa estacional o vinculats a activitats productives de temporada.
- Per al desenvolupament de treballs que no tinguin naturalesa estacional però que són de prestació intermitent amb períodes dexecució certs, determinats o indeterminats.
- Per prestar serveis en el marc de lexecució de contractes mercantils o administratives que, sent previsibles, formin part de lactivitat ordinària de lempresa. En aquest cas, els períodes d’inactivitat només es poden produir com a terminis d’espera de recol·locació entre subcontractacions. Transcorregut el termini màxim d’inactivitat establert en el conveni col·lectiu sectorial, o si no n’hi ha el termini de 3 mesos, l’empresa ha d’adoptar les mesures conjunturals o definitives que siguin procedents.
També es podrà concertar entre les ETT i les persones contractades per ser cedides, fins i tot per a la cobertura de necessitats temporals de diverses empreses usuàries coincidint els períodes d’inactivitat amb el termini d’espera entre aquests contractes.
El contracte s’ha de formalitzar per escrit i reflectir els elements essencials de l’activitat laboral. No obstant això, la durada del període dactivitat, la jornada i la seva distribució horària poden figurar de manera estimada, i sense perjudici de la seva concreció en el moment de la crida.
Es preveu la regulació de les modificacions necessàries per permetre l’accés d’aquests treballadors als subsidis per desocupació , en les mateixes condicions i amb els mateixos drets que s’apliquen a la resta de persones treballadores per compte d’altri del Règim General de la Seguretat Social.
Es regulen alguns aspectes essencials del contracte:
1. Crida : els criteris objectius i formals pels quals s’ha de regir s’han d’establir mitjançant conveni col·lectiu o, si no, per acord d’empresa. En qualsevol cas, la crida s’ha de fer per escrit o per qualsevol mitjà que permeti deixar constància de la notificació a la persona interessada amb les indicacions precises de les condicions de la seva incorporació i amb una antelació adequada. L’empresa ha de traslladar a la representació legal dels treballadors, a l’inici de cada any natural, un calendari amb les previsions de crida anual, o si és el cas semestral, així com les dades de les altes.
2. Els convenis col·lectius d’àmbit sectorial poden establir una borsa sectorial d’ocupació on es puguin integrar les persones fixes discontínues durant els períodes d’inactivitat per afavorir-ne la contractació durant els períodes d’inactivitat, així com la seva formació contínua.
3. Pel que fa als drets dels treballadors, es recull la doctrina del Tribunal Suprem, establint expressament que el temps entre crides ha de ser computat com a antiguitat; el dret de no patir perjudicis per l’exercici de drets de conciliació i absències justificades a la feina; el dret a reclamar judicialment per incompliments relacionats amb la crida i el dret a sol·licitar la conversió voluntària del contracte en fix ordinari quan es produeixin vacants a l’empresa. A aquest darrer efecte, l’empresa ha d’informar tant els treballadors com la representació legal dels treballadors, sobre les vacants que es produeixin.
4. Mitjançant egociació col·lectiva es podrà acordar la celebració de contractes-fixos discontinus a temps parcial; l’obligació d’elaborar un cens anual de personal fix discontinu; així com un període mínim de crida anual i una indemnització per fi de crida.
5. S’endureixen les sancions a la transgressió de la normativa sobre les modalitats contractuals que ara seran sancionades amb multa de 1.000 a 10.000 euros (abans de 751 a 7.500 euros) per cadascun dels contractes.