Aprofiti's de la despesa per amortització en els lloguers de l'IRPF!!

A conseqüència d'una Sentència de 15 de setembre de 2021 del Tribunal Suprem (Sala de la Contenciós-Administratiu, Secció Segona, Sentència núm. 1130/2021), s'ha produït un canvi normatiu important en la determinació de la despesa per amortització en els rendiments de capital immobiliari de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d'ara endavant, IRPF).

 

L'article 23 de la Llei de l'IRPF i el seu normatiu de desenvolupament via Reglament, estableix, amb caràcter general, que els rendiments nets del capital immobiliari es calcularan deduint dels rendiments íntegres determinats despeses i reduccions. Entre aquestes despeses està l'amortització de l'immoble, en les condicions que estableixi el Reglament de l'IRPF (articles 13 i 14), segons el qual aquestes quantitats seran deduïbles en la mesura en què responguin a la depreciació efectiva de l'immoble, i compleixen aquest requisit d'efectivitat quan no excedeixi, anualment, del 3% del major entre el cost d'adquisició satisfet o el valor cadastral, excloent del còmput el cost o valor cadastral del sòl.

 

Per aquest precepte s'estableix l'element més significatiu de l'amortització: la depreciació del valor del bé, és a dir, la disminució del valor que sofreix el bé immoble pel pas del temps i/o pel seu ús. 

 

Fins a la recent sentència del Tribunal Suprem es considerava que el valor d'adquisició d'un immoble arrendat a l'efecte de la seva amortització, en el cas d'herència o donació (a títol gratuït), eren les despeses i tributs inherents a la seva adquisició, limitant, per tant, la despesa per amortització, en considerar una base de deducció molt de menor en l'IRPF.

 

A partir d'aquesta sentència, la interpretació correcta de l’artícle23.1.b) de la Llei de l'IRPF és que, tractant-se d'immobles adquirits a títol lucratiu (herència o donació), en el  cost d’adquisició satisfet està inclòs el valor del ben adquirit en aplicació de les normes sobre l'Impost sobre Successions i Donacions o el seu valor comprovat en aquests impostos. 

 

Així mateix, la sentència també tracta una altra qüestió relacionada amb la interpretació de l’article 23.1.a) de la Llei de l'IRPF, relatiu a les despeses relacionades amb l'arrendament de béns immobles, la controvèrsia dels quals ha estat resolta recentment pel Tribunal Suprem en la seva sentència de 25 de febrer de 2021 (recurs de cassació 1302/2020). 

 

En aquesta sentència es determina que les despeses relacionades amb els béns immobles destinats a ser arrendats, són deduïbles exclusivament pel temps en què els mateixos estiguin arrendats i generin rendes, en la proporció que correspongui. 

 

En aquest sentit, la citada sentència estableix que “el fet imposable és, precisament, l'obtenció de renda derivada de l'arrendament. Per tant, si no hi ha rendes en l'exercici o part d'ell, no cal deduir despeses imputables a aquest període. Per al supòsit i el temps en el qual l'immoble no està arrendat, com s'ha vist, la qual cosa la LIRPF contempla és la imputació de rendes immobiliàries sent així que l'article 85 LIRPF, no contempla la deducció de cap despesa”. 

 

L'article 85 de la Llei de l'IRPF és el relatiu a la imputació de renda immobiliària, “conformi el qual, les rendes procedents de béns immobles, que no es troben arrendades ni subarrendades, però que estan destinats a ser-ho, tributen com a rendes imputades”.

 

Per a més informació sobre aquest canvi normatiu en l'IRPF, i com afecta a les declaracions de Renda ja presentades anys enrere i encara no prescrites (últims 4 anys), així com els seus efectes de cara a les futures declaracions, es poden posar en contacte amb el nostre departament fiscal.

 

 

Daniel Ros Aguilera

Advocat. Assessor fiscal.